Aquesta pluja que ho banya tot treu de ses coses s'olor del món. Aquesta pluja no té un hivern només té un dia un poc xerec. Tothom té defectes, jo encara t'enyor
Hi havia una vegada un escultor que estava agenollat front un bloc enorme de granit. Cada dia donava cops de martell i picava la pedra informe, fins que un dia va rebre la visita d'un nen. "Què estàs buscant?", va preguntar el nen. "Espera i veuràs", va respondre l'escultor. Dies després, el nen va tornar. L'escultor ja havia donat forma al bloc: un gran i preciós cavall fet de granit s'alçava majestuós dins el petit taller de l'escultor. El nen el va mirar, sorprès, i va dir: "Com podies saber que el cavall era dins el bloc?"
T'acostaràs més i més -si vols, i si ho busques i esperes que vingui- a la mena d'informació que estarà molt i molt a prop del teu cor. Descobriràs que no ets la primera persona que ha estat mai confusa, espantada, fins i tot fastiguejada pel comportament humà. No ets de cap manera l'únic; t'engrescarà i t'estimularà saber-ho. Moltes, moltes persones s'han trobat tan torbades moralment i espiritualment com tu ara mateix. Afortunadament, alguns van escriure sobre els seus problemes. Aprendràs d'ells... si vols. Igual que algun dia, si tens alguna cosa per oferir, algú aprendrà alguna cosa de tu. És un preciós sistema recíproc. I no és educació. És història, poesia.
M'imagino tot ple de nanos petits jugant a alguna cosa en un camp de sègol enorme i d'això. Milers de nanos petits, i no hi ha ningú -ningú gran, vull dir- només jo. I m'estic just a la vora d'un precipici altíssim. El que haig de fer és agafar tothom que estigui a punt de caure pel precipici... vull dir que si algú corre i no mira cap on va, haig de sortir d'algun lloc i agafar-lo. No faria res més en tot el dia. Seria el vigilant en el camp de sègol.
Ningú no canviava. L'única cosa diferent eres tu. No eres pas gaire més vell ni res. No era això, ben bé. Eres diferent, i prou. Aquest cop portaves un abric. O feia classe una substituta. O havies sentit que el teu pare i la teva mare es barallaven al lavabo. O potser només havies vist pel carrer una d'aquelles basses amb arcs de Sant Martí de benzina. Vull dir que eres diferent d'alguna manera. No puc explicar què vull dir.
Saps? Una empresa japonesa té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records. Jo, vaig veure-hi la manera i vaig escriure per participar a les proves pilot.
M'ha vingut al cap mentre volava, un diumenge al llit que ens despertàvem mirant-nos els peus, comparant-nos els dits... I se m'ha escapat mitja rialla, ens he vist tan nens i amb tantes ganes!
I he entès que demà serà una altra vida, que viuré feliç una mentida.
Encara dubtava de la seva decisió. Però s'havia adonat d'un fet molt important: les decisions tot just són el començament d'alguna cosa. En realitat, quan una persona pren una decisió, se submergeix en un corrent molt fort, que la porta a un indret que no havia somiat ni remotament en el moment de decidir-s'hi.
Prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records
- Maktub - va dir el vidrier, a la fi. - Què vol dir això? - Hauries d'haver nascut àrab per comprendre-ho -li va respondre-. Però la traducció ve a ser una cosa així com "està escrit".
I mentre apagava les brases del narguil, va dir al noi que, de vegades, no és possible aturar el riu de la vida.